Benvolgudes famílies,
Aquí teniu un recull de fotografies de la rua de Carnaval 2019, on els nostres alumnes de cicle superior ens vam disfressar amb motius africans. Esperem que gaudíssiu molt de la rua.
Podeu ampliar les imatges fent click al damunt d'elles.
divendres, 8 de març del 2019
divendres, 22 de febrer del 2019
Resum Edat Mitjana
5è PRIMÀRIA. L' ÈPOCA DELS CASTELLS - EDAT MITJANA
La Península Ibèrica a l'Edat Mitjana
Al final del segle V diversos pobles
procedents del nord i de l'est d'Europa varen ocupar l'Imperi Romà. La
desaparició d'aquest imperi assenyala el pas de l'edat Antiga a l'Edat
Mitjana.
ELS VISIGOTS VAREN
CONQUERIR HISPÀNIA
Els visigots que venien del nord, es varen
instal·lar a Hispània el segle VI. El regne visigot va
durar 200 anys, unificant la major part del territori peninsular amb:
. unes mateixes
lleis
. una mateixa religió,
el cristianisme.
Toledo va ser la seva
capital.
LA INVASIÓ MUSULMANA:
AL-ANDALUS
L'any 711, un exèrcit
musulmà que venien del nord d'Africa, va envair la Península Ibèrica i derrotà els visigots. Ocuparen la
major part del territori que anomenaren Al-Andalus.
La presència islàmica es va allargar
fins el 1492, en què va ser conquerit el regne de Granada pels Reis Catòlics.
Al-Andalus
EL CALIFAT DE CÒRDOVA
Els primers anys,
Al-Andalus depenia del califat de Bagdad.
Poc a poc la majoria dels habitants
d'Al-Andalus varen adoptar la religió islàmica, l'idioma àrab i els costums
dels musulmans.
El segle X(929) es creà el califat
de Còrdova, que arribà a ser un estat independent. El califa n'era
la màxima autoritat política i religiosa.
LA CIUTAT I EL CAMP
La societat andalusina era
fonamentalment urbana. Les ciutats estaven envoltades de muralles i solien
tenir una alcassaba, un alcàsser i unes
quantes mesquites. El centre de la ciutat era la medina,
on vivien els artesans i comerciants
Els intercanvis de productes es feien
al soc (mercat)
Els andalusins crearen nous sistemes
de regadiu(aljubs, sèquies i sínies) i varen introduir nous
conreus d'arbres fruiters (tarongers, llimoneres) i a l'hort
(albergínies, carxofes) i també l'arròs i la canya de sucre.
UN GRAN DESENVOLUPAMENT
ARTÍSTIC I CULTURAL.
La cultura àrab va ser
una de les més avançades de l'època medieval. N'hem heretat, a través
d'Al-Andalus, el paper, la numeració aràbiga i lapólvora.
Al-Andalus va ser un gran centre
cultural (es practicava la medicina, s'estudiava filosofia, astronomia i altres
ciències).
Una de les figures més importants va ser
Averrois,(filòsof, metge, matemàtic i astrònom) que va viure a Còrdova al
segle XII.
Els nobles
LA
SOCIETAT FEUDAL
Durant l'Edat Mitjana,
als regnes cristians del nord de la Península Ibèrica hi havia una societat
de tipus feudal.
Al lloc més alt de la societat s'hi
situava el rei, que era la màxima autoritat. Per davall hi
havia tres estaments:
·
Els nobles, encarregats de
fer la guerra.
·
Els monjos, dedicats a
l'oració, a la lectura, a l'escriptura i a la còpia de llibres.
·
Els pagesos, que treballaven
la terra.
Els nobles i monjos eren els estaments
privilegiats de la societat.
SENYORS I CAVALLERS
Els nobles havien de
jurar fidelitat al rei, el qual, com a recompensa, els oferia terres (feus)
i així es convertien en senyors feudals. Vivien en un castell
i s'envoltaven de cavallers, que els oferien els seus servicis
militars a canvi de terres.
Les terres dels feus les
treballaven pagesos lliures (podien ser propietaris de les
seves terres) i els serfs (pagesos que no eren
propietaris ni tenien llibertat personal). Tant els pagesos lliures com els
serfs depenien del senyor feudal i havien de pagar-li imposts a canvi de
protecció.
Els senyors feudals
tenien tres diversions favorites: els torneigs, la cacera de cérvols i les
grans menjades.
Els castells estaven
emmurallats, tenien torres de defensa i, sovint, un fossat. A la torre de l'homenatge
hi vivien el senyor i la seva família i s'hi rebien els cavallers i els
convidats.
ELS MONESTIRS
Un gran nombre d'homes
i dones dedicaven la seva vida a servir a Déu: eren els monjos i
les monges, que es retiraven a un monestir. Un abat o
una abadessa dirigien el monestir.
LA VIDA DELS MONJOS
Havien de dur hàbit i
seguir normes i horaris molt estrictes. Les tasques diàries dels monjos es
repartien entre l'oració, el treball i l'estudi.
Uns que es dedicaven a
l'estudi tenien com a tasca principal copiar manuscrits a
la biblioteca (monjos copistes) o ensenyar a llegir i escriure.
Totes les
edificacions del monestir es construïen al voltant de l'església. La part
principal del monestir era el claustre, on els monjos llegien i resaven en
silenci.
Els pagesos
LES TASQUES DEL CAMP
A l'Edat Mitjana, la
majoria de la població eren pagesos que es dedicaven a conrear
la terra i a tenir esment del bestiar.
Bàsicament conreaven cereals (blat i
ordi) i llegums (mongetes,ciurons i pèsols/xítxeros/estiragassons).
La producció agrícola resultava escassa,
perquè les eines del camp eren rudimentàries i perquè gairebé no utilitzaven
adobs.
ELS POBLES PAGESOS
La majoria dels pagesos
eren serfs. Vivien en llogarets (pobles molt petits) i en granges,
en territoris que pertanyien a un castell o a un monestir (feu). Els
pagesos havien de treballar la terra i estaven obligats a pagar una part de la
collita al senyor feudal o a l'abat (imposts).
LA VIDA DELS PAGESOS
Els pagesos es feien
ells mateixos totes les coses que necessitaven: habitatges, eines del camp
i vestits.
Les males collites eren freqüents i els
pagesos passaven fam i patien malalties terribles con la pesta, que
causaven una gran mortandat.
Menjaven molt poca
carn, i quasi sempre era de porc.
L'ORIGEN DE LA CIUTAT
MEDIEVAL
A partir dels segles XI
i XII les tècniques agrícoles varen
millorar molt. El comerç va fer créixer les ciutats que hi havia i se'n
fundaren de noves. Els habitants de les ciutats eren
lliures i no depenien de cap senyor feudal. Així va néixer un nou grup social:
la burgesia, dedicada a les activitats artesanes i mercantils.
COM EREN LES CIUTATS?
Estaven envoltades de
muralles, amb portes fortificades que donaven sortida a l'exterior. A
l'interior hi havia molts habitatges. Les cases estaven unides les unes a les
altres i no tenien aigua corrent. Al voltant de la plaça hi solia haver els
edificis més importants: l'església, el palau, l'ajuntament i l'hospital.
ELS ARTESANS I ELS
GREMIS
A les ciutats hi vivien els mercaders i
els artesans (vinaters, ferrers, fusters, orfebres...) que
treballaven als tallers, on elaboraven i venien els productes que fabricaven.
El mestre artesà era
l'únic que podia tenir un taller. Els altres eren oficials i aprenents que
estaven a les seves ordes.
Els artesans s'agrupaven per oficis,
organitzats en gremis que solien situar-se en un mateix carrer de la ciutat i
controlaven els preus i la qualitat dels productes. (Per exemple el gremi de fusters).
ART ROMÀNIC
Durant els segles XI i
XII, a l'Europa cristiana es construïren nombroses esglésies amb un mateix
estil: el romànic.
Construccions de
pedra d'aspecte molt massís, murs gruixats, poques finestres i un campanar.
Frontis decorat amb relleus i escultures.
Les parets
interiors eren plenes de pintures murals representant la vida de Jesús i altres
escenes religioses amb la finalitat d'explicar la Biblia al poble.
ART GÒTIC
Durant els segles XIII,
XIV i XV es varen construir esglésies i catedrals amb un nou estil: el gòtic.
Els murs eren més
alts i prims i amb amplis finestrals. Eren esglésies esveltes i clares. Frontis
decorat amb escultures i relleus.
A diferència del
romànic els murs interior no tenien pintures murals. La decoració se centrava
en el finestrals, adornats amb vitralls de colors que
representaven imatges religioses.
Moltes catedrals
gòtiques tenien una gran rosassa per la qual penetrava la llum
exterior.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)